-Per començar, què és el col·lectiu LGTB?
El moviment d’alliberament LGBT o moviment per una orientació sexual lliure es refereix a un moviment social en el qual es lluita per la causa de persones amb una orientació sexual diferent de l’heterosexual.
Quan va començar aquest moviment?
La comunitat LGBT va començar formalment l’any 1969 a la ciutat de Nova York, amb la marxa que es va donar després dels anomenats disturbis de Stonewall, encara que diverses organitzacions i activistes havien fet els primers passos del moviment LGBT ja des de finals del segle XIX, reivindicant drets per als homosexuals.
-Però, que varen ser els disturbis de Stonewall?
Stonewall: nom d’un bar gai el qual es va produir una batuda policial que va acabar en enfrontaments i marxes. Esdeveniment transcendent a la història del moviment gai, en el qual els homosexuals es van oposar de forma violenta als abusos de les autoritats. Els resultats més importants d’aquest motí: va ser el catalitzador que va aconseguir que les persones del col·lectiu LGBT s’organitzessin de manera generalitzada per exigir els seus drets i lluitar contra la discriminació i els abusos.
-Primeres associacions
El Gay Liberation Front (Front d’alliberament gai, GLF) es va crear poc després, amb un pamflet que anunciava: «Creu que els homosexuals estan amotinats? Pot apostar el seu cul valent al fet que ho estem! »,sent la primera organització gai que emprava la paraula “gai” en el seu nom.
Les organitzacions que havien existit anteriorment com la Mattachine Society, les Daughters of Bilitis i altres grups homòfils havien camuflat els seus objectius, triant intencionadament noms ambigus.
-Primera celebració de l’Orgull
El primer aniversari dels disturbis de Stonewall es va celebrar com el dia de l’alliberament de Christopher Street el 28 de juny de 1970, fent una reunió a Christopher Street i la primera marxa de l’orgull gai de la història, que va recórrer 51 illes fins a Central Park .
La marxa va necessitar menys de la meitat del temps previst a causa de l’empenta dels participants, però també per la cautela que hi havia a l’hora de caminar per la ciutat amb signes i pancartes gais. Tot i que el permís per a la marxa es va enviar només dues hores abans de l’inici, els manifestants van trobar escassa contestació per part dels espectadors. The New York Times va informar (a la portada) que els manifestants ocupaven tot el carrer al llarg de 15 pomes. The Village Voice va informar positivament de la marxa, descrivint «la resistència frontal que va néixer de la batuda policial a l’Stonewall Inn un any abans».
-En el context espanyol
A Espanya és arran de la Guerra Civil quan, després d’assentar-se la dictadura franquista, es criminalitza la figura de l’homosexual. Tot i que durant la II República un dels escriptors de la Constitució va sortir en defensa de la llibertat sexual i reproductiva.
Des de 1954, la Llei de Vagos i Maleantes inclou les persones homosexuals. És quan l’Església i la medicina s’uneixen per criminalitzar les persones no heteronormatives. Tot i que diversos intel·lectuals espanyols ja s’havien exiliat o, com Lorca, els havien matat.
A Tefia i a Fuerteventura es van crear camps de concentració especials per a homosexuals. Aquí feien treballs forçats i rebien pallisses i càstigs constants. Fins a 5.000 persones es van aturar per «un comportament gai» durant el franquisme.
A Espanya el moviment LGTB està més influenciat per la seva contrapart francesa i les reivindicacions del maig del 68, encara que els successos de Stonewall van motivar a fer el primer pas. En aquesta primera etapa de clandestinitat es busca la despenalització dels homosexuals. Per això, el 1969 neix a Barcelona el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (M.E.L.H d’ara endavant).
